Today is the day

Avui és el dia. Agafo un avió aquest matí i a l’hora de dinar ja estic a la capital d’Irlanda, Dublín, disposada a passar els propers mesos. Per treballar, per suposat, però també per conèixer de prop el país i la seva gent.

Aprofito aquesta experiència per trencar el silenci (com bé diu el títol d’aquest blog) i començar a escriure. Bé, millor dit retrobar-me amb les paraules i les històries que sempre tant m’ha agradat teclejar i crear.

Després d’instal·lar-me provisionalment a un hostal, fins que trobi un pis, he fet el primer passeig pel centre de Dublín. Una ciutat que, tot i ser una capital europea, conserva aquella essència de poble que la fa acollidora i, segurament, més màgica.

Com a totes les grans ciutats, és impossible deixar d’observar la diversitat cultural, racial, religiosa i de tribus socials que respira Dublín. Tant a la gent que veus pel carrer quan hi camines, com la gran varietat de comerços i locals de restauració que hi ha. Un punt, sens dubte, a favor, que fa la ciutat molt més cosmopolita i oberta al món.

Creuant el riu Liffey, Dublín es converteix en el centre de l’oci nocturn a Temple Bar. Només hi he fet una passejada i… ESPECTACULAR!

Hi haurà, segur, més d’una parada allà! Avui no he ni pensat entrar a algun d’aquests típics pubs irlandesos. Just estava jugant la selecció d’Irlanda de rugby i estava tot el centre pleníssim de gent.

Per cert! Ha estat molt còmica la meva arribada en bus amb un munt de maletes que no sabia ni com portar i de cop, baixar a la parada amb una orientació un pél nula i trobar-me a una manada de ‘hooligans’ vestits de verd en mig d’O’Connell Street, alguns homes amb faldilles escocesses i un munt de manifestants en contra de l’abortament i d’altres amb banderes escrites en xinés que no he gosat preguntar què significaven. Un moment d’estrés inicial (tothom xocava amb les meves maletes), però divertit!

Avui ha estat només el principi d’una experiència que procuraré anar narrant a través d’aquestes pàgines en blanc. No sé si per algú que les llegeixi (que no ho tinc tant clar), però sí per mi. M’omple de satisfacció tornar a tenir la necessitat i les ganes d’escriure i explicar històries. Només per això ja val la pena trencar el silenci amb el so de les tecles quan construeixen les paraules!

See you!

5 pensaments sobre “Today is the day

  1. Me encanta ver de nuevo tus paginas en blanco, llenas de palabras.
    Seguiremos desde casa tus experiencias, sera como viajar desde el sofa.

    Besos

    • Hola preciosa!! Ya veo que estás en tu salsa….me alegro que vaya todo tan bien. Hoy ya tendrás muchas más cosas que contarnos con tu primer día de trabajo!!

      MUUUAAA!!

  2. És una bona notícia, saber que encetes un blog! Per part meva, et seguiré des d’Estocolm. No he estat a Dublín, però a través dels teus escrits podré conèixer-lo una miqueta més. Mentrestant, t’enllaço al meu blog. Moltíssima sort en aquesta nova experiència!

  3. A O’Connell Street hi ha manifestacions cada dia, els xinesos són de la secta Falung (o alguna cosa semblant), fan com una espècia de moviments estranys. I l’altre dia hi havia uns protestant contra les morts a l’Afganistan. I a vegades hi ha els de Shell to Sea, Palestina, etc. etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s