El poder dels ‘shamrocks’

En el nom del pare, del fill i de l’esperit Sant. Sabia que els trèbols (‘shamrocks’) eren el símbol de St. Patrick, però aquest dissabte no acabava d’entendre perquè tothom els portava penjant a la roba o dibuixats a les galtes. Hi havia una part de la història que no acabava de tenir clara…

Són les 11:00 de dissabte. Espero el bus que fa la ruta 123 per anar fins al centre de Dublín, on es concentra el gruix de les activitats del festival que s’organitza cada any en honor al patró irlandés. Segurament una de les primeres normes de supervivència el dia de St. Patrick és fugir de la ‘parade’ (la desfilada), però jo, decidida a viure com una autèntica ‘Irish’ aquest dia, segueixo la multitud verda i ja m’hi trobo: buscant un petit racó on posar-me. O’Connell Street està ple de punta a punta. OH-MY-GOD!

Durant el recorregut en bus, unes noies irlandeses molt emocionades i vestides per a l’ocasió (de verd, amb els llavis vermells i ‘shamrocks’ a les galtes i a la roba) m’expliquen que el trèbol de tres fulles era el símbol a través del qual St. Patrick explicava la Santíssima Trinitat als fidels, i aquests, en senyal d’agraïment, se’ls penjaven als vestits.

És curiós, però resulta que aquest tal Patrick no era d’Irlanda, sinó d’Escòcia! Va estar sis anys esclau dels irlandesos i quan va aconseguir fugir es va convertir al catolicisme i, al cap dels anys, va tornar al país de les Guinness per predicar la religió cristiana.

Després de dues hores de carrosses, balls i desfilades, continuem endavant. Propera parada? Els pubs i les cerveses. Sí, són les dues del migdia, però en aquest país per St. Patrick el rellotge no existeix. Endavant amb la cervesa! Això sí, si aconsegueixes arribar a la barra d’algun pub! Milers de turistes de tot arreu (sobretot canadencs que, per curiós que sembli, creuen tot l’oceà només per aquest cap de setmana!) invaeixen Temple Bar disposats a beure… beure… i beure!

Normalment, als pubs trobes música en directe, però aquest dissabte hi havia una cita més important, si no n’hi havia prou amb St. Patrick´s Day: el partit de rugby entre Irlanda i Anglaterra, eterns enemics històrics! La melodia de l’himne irlandés en boca d’alguns autòctons ebris i els crits nerviosos dels seguidors de la selecció del país es barrejaven en l’ambient aquella nit. Tot i la derrota estrepitosa, l’himne va continuar ressonant: era festa nacional!

Diuen que ‘Every one’s Irish on March 17th’. La festivitat ha agafat tal magnitud que se celebra a molts altres llocs del món: Estats Units, Canadà, Argentina i, fins i tot, a algunes zones de Japó. Molts països tenyeixen els seus carrers de verd per desitjar la bona sort.

Com es diria en irlandés: ‘Beannachtaí na Féile Pádraig oraibh’!