La Paulina és una de les afortunades. Bé, ella i la seva filla Alice, qui va poder entrar (encara se sorprenen ara!) a una de les escoles ‘Educate Together’ quan va començar la seva etapa escolar. L’altra dia ho recordava a la feina com una efemèride i una altra companya, la Diane, assentia sorpresa i reconeixia la gran sort que havien tingut.
Tot i que vaig fer esforços per no entrar en una conversa aliena, la curiositat em va superar i els vaig preguntar què tenien d’especial aquelles escoles. ‘Són les úniques al país que no es regeixen per criteris religiosos. La resta són catòliques o protestants’, va aclarir la Paulina. De fet, els criteris de selecció d’aquests últims centres estan estríctament relacionats amb la tendència religiosa: ‘Sempre obtindrà primer la plaça una nena catòlica o protestant, en funció de l’escola, que una nena atea’, va sentenciar la Diane. En efecte, els pares, en fer la preinscripció, han de presentar tota la documentació pertinent. També el baptisme.
Davant d’aquesta realitat, a finals dels 70 i principis dels 80 un grup de pares i mares va fer emergir el moviment ‘Educate Together’, per respondre a la necessitat creixent de la societat irlandesa d’incorporar escoles que reconeguèssin la diversitat a l’Irlanda moderna i garantíssin l’igualtat entre els infants, sense importar la seva cultura, religió o orígen social.
‘Hi ha una llegenda urbana que diu que alguns pares inscriuen els seus fills fins i tot abans d’haver nascut per assegurar-se una plaça’. La Diane explicava el presumpte frau d’alguns pares en el procés de selecció de les escoles com a exemple del gran èxit i prestigi que aquestes estan assolint. Van començar amb tres escoles el 1984 i ara ja n’hi ha 60 i amb voluntat de seguir creixent.
Gran part de les ‘Educate Together’ han estat construïdes per comunitats de pares que volien aquest estil de centres escolars a la seva localitat. De fet, un altre dels valors que les caracterítzen és l’alta participació dels pares en el funcionament dels centres i en les activitats escolars i extraescolars.
Fins el moment, el moviment només compta amb escoles d’educació primària, però ja ha nascut un nou projecte per construir centres de secundària, davant de la dificultat que aquests alumnes tenen alhora d’obtenir un lloc als instituts (que també donen preferència als criteris religiosos). La Paulina, però, puntualitzava que en cap cas aquests nens es queden sense plaça, però potser no és la demanada.
Passa a passa i sense pretensions… Quan el poble no té el que voldria i els governs no li ho donen, iniciatives col·lectives com aquesta neixen, creixen i es consoliden. Temps al temps… Potser les tornes canviaran algún dia.
Silencis Trencats 