Entre fils de colors, caixes i telers

Em fascina la facilitat que tenen els sentits de transportar les persones d’un lloc a l’altre, a un moment en el temps que de sobte es torna a fer present. Les olors tenen aquesta habilitat. De sobte entres a un lloc i, sense voler-ho, t’endinses en una altra realitat que ni tan sols creies recordar. I jo aquell dia vaig anar a parar molts anys enrera… Entre fils de colors, caixes i telers…

Un dels meus entreteniments preferits de petita era fer cons a la fàbrica tèxtil del meu avi, mentre esperava que la meva mare acabés de treballar. Hi podia passar llargues estones, però mai era avorrit: quan em cansava de jugar amb la màquina fent cons de colors, em perdia entre les caixes i els telers i, quan no, el meu avi em passejava amb el “toro mecànic”. Sembla mentida que coses tan senzilles fóssin tota una aventura!

Quan l’altra dia vaig entrar a la fàbrica tèxtil Avoca, aquella olor tan particular (a tela, fils i telers, que ben bé no sabria com descriure) va fer-me recuperar totes aquestes imatges i vaig tornar per uns moments a la meva infantesa.

Avoca és una de companyies tèxtils més antigues d’Irlanda. Es va crear el 1723 com una cooperativa on els grangers podien filar i teixir la seva llana i va anar creixent fins a convertir-se, ara, en un proveïdor de roba, perfums, vitralleria, menjar i ceràmica. Una marca amb estil propi, caracteritzada per la seva tendència vintage i els colors vermells, verds i grogs dels seus teixits, aconseguits amb tints vegetals naturals.

Abans de conèixer la fàbrica, ja m’havia deixat encisar per la botiga que tenen a Dublín. Encara no he trobat una altra amb tant d’encant! Quan tinc una estona lliure i estic pel centre, m’hi acosto encara que només sigui per mirar… Ara bé, quan em despisto i aixeco alguna etiqueta s’acaba el passeig… Els preus s’escapen del meu pressupost i surto espantada!

Sigui com sigui, el fet és que els sentits són tan màgics i personals que aconsegueixen construir-te de nou realitats aparcades pel temps. Qui no ha viscut, en algún moment, la sensació de deixar-se endur per una olor, una imatge, un sabor o una cançó? Omplir la vida de petites coses que, tard o d’hora, es converteixen en grans records és quelcom indispensable. I saber saborejar les oportunitats que et dóna el present per reviure petits instants no té preu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s