Entre fils de colors, caixes i telers

Em fascina la facilitat que tenen els sentits de transportar les persones d’un lloc a l’altre, a un moment en el temps que de sobte es torna a fer present. Les olors tenen aquesta habilitat. De sobte entres a un lloc i, sense voler-ho, t’endinses en una altra realitat que ni tan sols creies recordar. I jo aquell dia vaig anar a parar molts anys enrera… Entre fils de colors, caixes i telers…

Un dels meus entreteniments preferits de petita era fer cons a la fàbrica tèxtil del meu avi, mentre esperava que la meva mare acabés de treballar. Hi podia passar llargues estones, però mai era avorrit: quan em cansava de jugar amb la màquina fent cons de colors, em perdia entre les caixes i els telers i, quan no, el meu avi em passejava amb el “toro mecànic”. Sembla mentida que coses tan senzilles fóssin tota una aventura!

Quan l’altra dia vaig entrar a la fàbrica tèxtil Avoca, aquella olor tan particular (a tela, fils i telers, que ben bé no sabria com descriure) va fer-me recuperar totes aquestes imatges i vaig tornar per uns moments a la meva infantesa.

Avoca és una de companyies tèxtils més antigues d’Irlanda. Es va crear el 1723 com una cooperativa on els grangers podien filar i teixir la seva llana i va anar creixent fins a convertir-se, ara, en un proveïdor de roba, perfums, vitralleria, menjar i ceràmica. Una marca amb estil propi, caracteritzada per la seva tendència vintage i els colors vermells, verds i grogs dels seus teixits, aconseguits amb tints vegetals naturals.

Abans de conèixer la fàbrica, ja m’havia deixat encisar per la botiga que tenen a Dublín. Encara no he trobat una altra amb tant d’encant! Quan tinc una estona lliure i estic pel centre, m’hi acosto encara que només sigui per mirar… Ara bé, quan em despisto i aixeco alguna etiqueta s’acaba el passeig… Els preus s’escapen del meu pressupost i surto espantada!

Sigui com sigui, el fet és que els sentits són tan màgics i personals que aconsegueixen construir-te de nou realitats aparcades pel temps. Qui no ha viscut, en algún moment, la sensació de deixar-se endur per una olor, una imatge, un sabor o una cançó? Omplir la vida de petites coses que, tard o d’hora, es converteixen en grans records és quelcom indispensable. I saber saborejar les oportunitats que et dóna el present per reviure petits instants no té preu!