El temps, un aliat

M’he aficionat a caminar. Cada matí, de camí a la feina recorro una de les parts més concorregudes de la ciutat: O’Connell Street. Tot i la quantitat de gent que s’hi concentra a les hores punta (especialment a primera hora del matí, quan tothom va a treballar, els nens a escola i el bus i el LUAS -una mena de tranvia dublinés- passen amb molta freqüència), aconsegueixes familiaritzar-te amb el camí i és llavors quan sembla que la realitat aparentment estressant que t’envolta desaparegui. Construeixes el teu propi univers i observes. El temps ja no et va a la contra, és només un aliat.

O’Connell Street és un dels carrers més grans del món (he dit carrers, no rondes ni avingudes!). En ell s’hi concentren molts dels monuments més important de la història de la ciutat, com l’estatua de Sir John Gray o The Spire of Dublin (ja us en parlaré en una altra ocasió). Tot i això, jo porto dies segrestada per la màgia del temps, emmirallada en els rellotges que t’acompanyen a cada passa per O’Connell Street.

 

Miris on miris, només has d’alçar una mica la vista per trobar-ne uns quants, com si amb la seva presència aconseguissin controlar el temps. El més famós és The Clerys’ Clock, que es troba just a l’entrada d’unes grans superfícies. Diu la cultura popular dels dublinesos que ha estat tradicionalment un lloc on molts romanços han començat.

No hi ha temps sense història, ni història sense temps. El rellotge de la llibreria Eason també em té encisada (bé, i la llibreria en sí també, que tot i que està remodelada, fa prop d’un segle que funciona). O’Connell Street va ser totalment destruït durant la Revolució de 1916, quan els irlandesos van proclamar la república. L’actual botiga va haver de ser contruïda tres anys més tard, però no va ser fins el 1987 quan s’hi va ubicar el rellotge, que actualment és tan familiar per a tots els dublinesos.

Envoltada de tants rellotges i d’agulles que roden amb rapidesa, és curiós sentir que no em controla el temps. Suposo que cada experiència l’aprens a viure de manera diferent, i jo aquesta l’he començat sense pausa però sense pressa. Sense deixar que m’abdueixi l’estrès i aprofitant al màxim cada minut. Amb els ulls ben oberts, absorvint com una esponja.

3 pensaments sobre “El temps, un aliat

  1. Bona tarda preciosa,
    M´encantaria saber alguna cosa de la gastronomia de la ciutat.
    Els plats tradicionals, no se? els restaurants lo que fan a casa en festes, ja saps.
    muack

    Virgínia

  2. El Bacon and Cabbage, Coddle, Irish Stew, Boxty, Mussel i el Irish breakfast.
    I q com fan el Irish Coffe , crec que no te res a veure amb el que fem nosaltres.
    Reketemuack

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s